Ateneu de Bètera Bètera




Mamuts a Salitja

El grup vallesenc Mamuts va guanyar dimecres el 40è Concurs de Cançó de Salitja, on Nicòmac va quedar segon i Alverd Oliva, tercer

La foto de família de tots els premiats d’aquesta edició CONCURS DE CANÇÓ DE SALITJA

Xavier Castillón – SALITJA
La formació guanyadora es diu realment De Tu a Tu, és de Sant Cugat i té un disc editat

El grup vallesenc de pop-rock Mamuts va guanyar dimecres la 40a edició del Concurs de Cançó de Salitja , amb la cançó Viatge a un desert. El segon premi va ser per al grup badaloní Nicòmac (El Barbuteixot) i el tercer, per al cantautor i guitarrista figuerenc Alverd Oliva, per la cançó Espai. Els tres guardons estan dotats de 800, 400 i 200 euros, respectivament. A més, el grup barceloní Robin’s Secret va rebre el premi popular, decidit pel públic entre els 16 participants. En aquesta edició commemorativa el jurat del concurs estava format per guanyadors d’altres edicions, i mentre els seus membres deliberaven, hi van actuar també tres antics guardonats, que van interpretar les cançons amb què van conquerir el primer premi de Salitja: el grup Frenètic, guanyador de dues edicions, el 2002 (Segueixo intentant) i el 2004 (Laberint); Sandra March, premiada el 1986 per Memòries, i Gerard Solano, que es va incorporar a aquest llarg palmarès de 40 anys el 2016, amb la cançó Records. Aquesta 40a edició del Concurs de Cançó de Salitja, seguida per un públic molt nombrós, va tenir en general un to molt reivindicatiu, amb diverses al·lusions a la situació política del país, als presos polítics i als atacs contra la llibertat d’expressió. Per exemple, una de les cançons participants, Un passeig per Lovaina, d’Un tal Pere, està dedicada al conseller Toni Comín.

Pel que fa al primer premi es dona la curiosa circumstància que el grup guanyador d’aquest any, es diu realment De Tu a Tu i té un disc titulat Moments (Microscopi, 2016), però en el moment de fer la inscripció al concurs un dels seus membres va entendre que no hi podia participar un grup que ja tingués un disc editat, quan el que diuen realment les bases del premi és que no es pot presentar una cançó ja editada en disc, cosa que no passa amb Viatge a un desert, fins ara inèdita. Mamuts o De Tu a Tu té el seu local d’assaig a Sant Cugat del Vallès i està format per Jordi Fàbregas, bateria; Gerard Español, guitarra solista; Joan Giralt, veu i guitarra, i Oriol Piqué, baix. També havien actuat a Salitja en dues ocasions acompanyant el cantautor Oriol Barri, que el 2011 va rebre el premi del públic.

28è Pinxorockibirra

La festa major de Salitja continua i demà, dissabte, inclourà un altre acte ja clàssic: el Pinxorockibirra, que en la seva 28a edició inclourà les actuacions de The Excitements, Will & The Dirties, Silverflame i Drinkin’ Brothers, després del Sopar-Pinxo amb el músic Sergi Estella.

EL PUNT

Espacios sociales amenazados de desalojo

– Àgora Juan Andrés @agoraJuanAndres  Espacio liberado en la Calle Aurora del barrio del Raval, en memoria de nuestro vecino Juan Andrés Benítez, asesinado allí por […]

#AlertaKellys. Movilización en Barcelona

#AlertaKellys Nos estamos organizando para apoyar la movilización de Barcelona, simultanea en otras ciudades y municipios del Estado el próximo 25 d agosto para alertar de […]

El símbol franquista de la Plaça Major

L’anomenada Creu de Terme del Pati del segle XIV evidentment no era un monument franquista quan estava situada a la seva ubicació original, en algun lloc indeterminat de la plaça del Pati. Quan aquesta fou replicada i traslladada a la Plaça Major, hi va anar reinterpretada com un símbol diferent. La reconstrucció de la creu i la inclusió de la inscripció franquista al basament formen un conjunt monumental promogut per la “Comisión pro Monumento a los Caídos”, inaugurada l’any 1955, sota un règim dictatorial al país i un ajuntament franquista a la nostra ciutat. 
Des del moment en què aquesta comissió encarregà una sèrie de projectes per a la reconstrucció de la creu i guanyà el concurs l’escultor Carles Andón, incloent a la creu refeta l’afegit d’un basament amb la inscripció “A nuestros caídos MCMXXXVI – XCMXXXIX” (1936-1939), s’entrà de ple en una nova reinterpretació de tot l’element arquitectònic. 
A més, la seva reubicació al centre neuràlgic de Tàrrega, on abans hi havia hagut la Font de les Carnisseries, no fou una decisió merament estètica i neutral. El nacionalcatolicisme, simbolitzat amb la creu cristiana, i tota la càrrega adoctrinadora de la vida pública i privada en plena autarquia del règim dictatorial, s’unia a l’homenatge explícit als caiguts del bàndol nacional a través de la inscripció. Allò que la República va intentar separar escrupolosament (estat i religió), la dictadura ho va tornar a unir de forma indeleble i ho va simbolitzar en monuments com aquest, intervenint tant a l’espai públic com a l’espai privat. 
És per això que la creu, protegida i catalogada actualment com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), està inclosa dins l’inventari dels monuments franquistes realitzat pel Memorial Democràtic, on es descriu com a “creu de terme transformada en creu als caiguts”. 
No es tracta doncs només d’ubicacions, sinó de simbologia. No ens enganyem, l’espai públic és un espai de lluita i controvèrsia, i pensar-lo com a espai neutral és un intent més per aconseguir la seva manipulació i control. Que durant la postguerra i en plena dictadura la decisió de la seva reubicació per part de prohoms targarins fos objecte de debat en clau estètica o històrica, no vol dir que actualment estiguem en aquesta mateixa tessitura, acabada la dictadura i amb una transició cap a la democràcia tancada en fals i fonamentada en l’oblit. No explicar la càrrega simbòlica de la creu i ocultar-la sota la neutralitat de l’estètica, és amagar-la, és mantenir el desconeixement sobre una part de la nostra història, la part dels perdedors, i perpetuar la veritat dels que van guanyar.
La fotografia que adjuntem, feta pel fotògraf Miquel Martí Florensa és prou significativa. Any 1939, plaça Major de Tàrrega, ofici religiós commemorant l’entrada de les tropes franquistes. Creu (religió) i homenatge als caiguts (poder). Unió que més endavant fou reproduïda a través de la Creu de Terme, del 1955 fins l’actualitat, trasplantada al bell mig de la plaça Major amb la inscripció, i recordant a l’espai públic més emblemàtic de Tàrrega qui va guanyar, qui va perdre i a qui s’havia d’obeir. 
La creu i el capitell, les parts esculpides amb motius religiosos, que actualment estan a la Plaça Major, són còpies dels originals que es troben al Museu Comarcal. L’únic element original que hi perviu és el basament amb la inscripció. Nosaltres creiem que caldria retirar-ho tot i dipositar-ho al Museu Comarcal de l’Urgell, ubicació que permetria interpretar i explicar correctament la seva simbologia i la seva història. 
Hi ha qüestions que en democràcia no es poden consultar perquè formen part intrínseca de les condicions necessàries perquè aquesta es doni. La permanència de la simbologia franquista als espais públics és una d’aquestes qüestions i les lleis democràtiques vigents així ho regulen. A Catalunya, en democràcia, els símbols franquistes es retiren de l’espai públic i no es busquen excuses. Amb tots els respectes, creiem que està prou clar.

Contestant preguntes. Al lokal tenim moltes coses en comú i també moltes diferències i això no ens impedeix estar junts (abajo en castellano)

Contestant preguntes. Al lokal tenim moltes coses en comú i també moltes diferències i això no ens impedeix estar junts Hi ha gent que no entén […]